nova bandera de Castelló

Tenim nova bandera de Castelló, el castell sobre l’ensenya comtal; tenim o teníem cartells de vila comtal a les entrades del poble; tenim una copia dels arxius del comtat a la cúria...
Tot això està molt bé però, fins on arriba la reivindicació de les nostres autoritats? No som capaços de recuperar la capitalitat de l’Empordà; seguim sense bisbe a l’antic bisbat d’Empúries i per no tenir, ja ni tenim la catedral, que ara és basílica; els documents originals de l’arxiu del comtat, que demostren la grandesa del nostre poble i les nostres gents, continuen estant a Sevilla en poder d’un llinatge que no és el nostre...
Tot l’esforç dels nostres comtes, tot l’esforç dels nostres avantpassats per construir un comtat fort i poderós, només ha servit per disfressar-nos uns dies l’any, menjar botifarres i enfilats, i que quatre comerciants facin negoci.
Ja que no ho fa ningú, ho faré jo. Reclamo des d’aquí la reconstrucció de la gran capital que érem, reclamo la vertebració del comtat com a ens administratiu autònom davant la resta d’institucions governatives, reclamo un bisbe i el títol catedralici que ens neguen des de fa 1000 anys...
Cal que treballem plegats per intentar tornar a ser el que érem i qui sap si un dia podrem parlar del nou comtat d’Empúries independent.

Visca Castelló, visca el Comtat d’Empúries.

Amic Tro d’Empúries, des del respecte i l’admiració pels teus articles i comentaris, m’agradaria dir-te que només amb bones paraules no anirem enlloc. Cal posar-se en marxa d’una vegada per totes i cal fer-ho ja.

Tornarà el dret a cuixa? i qui el podrà exercir?

i QUI SERA EL COMTE ? I CONSORT ?

A fer mofa sempre si és a temps i ràpidament s’hi afegeix la gent.
Catalunya pot reivindicar el dret a decidir el seu futur en base al passat independent del principat, estroncat per la derrota del 1714. Nosaltres no vam tenir ni la oportunitat de lluitar perquè ens prengueren la independència del comtat amb males arts. La nostra història és menys vàlida? No vull tornar al segle XIV, vull un Castelló del segle XXI modern, independent; amb dret a decidir sobre el nostre territori directament. Si és cert que estem en una Europa unida i sense fronteres no ens calen tants entrebancs per representar-nos, tenim tanta raó de ser com Catalunya, França, Espanya...
Podem decidir si val la pena o no, si volem l’autonomia del o no... però és necessari menysprear les idees d’algú d’aquesta manera? En aquest espai no s’ha demanat reiteradament respecte per les opinions dels altres?

Visca Castelló i visca el Comtat d'Empúries!

Estimat Nick Nack,

La teva lluita és molt vàlida, honorable i agosarada, també cal dir-ho. Potser és per aquest motiu que alguns dels amics cridaners s’han pres el teu escrit a broma.
Hi ha però una forma de començar a lluitar per construir entre tots una vila més forta i alhora, si cal, estructurar administrativament el territori del comtat; cal fer un partit i presentar-se a les eleccions municipals. Durant el temps que hem pogut gaudir d’aquest espai de debat, s’ha arribat en més d’una ocasió a la conclusió que fa falta alguna alternativa als partits convencionals. Potser ha arribat el teu moment Nick Nack, és molta feina, molta gent ho ha intentat abans i s’han acabat fent enrere, qui sap si gràcies a aquests intercanvis d’idees, a les “bones paraules”, els temps estan canviant. Per si de cas ja tens un vot, el meu vot.

Endavant!

Per en Nick Nack

Em sap greu haver ferit els teus sentiments i sensibilitat però és que la brometa era tan senzilla que no m'he pogut estar, ho sento.

De totes maneres voldria fer una reflexió ja que veig que plantejes seriosament la teva proposta: El Comtat d'Empúries que descrius no va existir mai com una entitat col·lectiva ni política sinó com un feu propietat d'un comte elegit per la gràcia de Déu. És cert que aquestes divisions territorials algunes han esdevingut, amb el pas dels segles, veritables nacions i/o estats. D'altres, com el cas del comtat Emporità, es van perdre pel camí fagocitats per ens més grans com és el cas de Borgonya, Savoya, la totpoderosa Venècia etc.

El comtat d'Empúries va fer el mateix amb, per exemple, el vescomtes de Rocabertí, el comtat de Peralada, etc. És la història de la vida: el peix gros es menja el petit.

Un altre apunt, quan et refereixes a refer el territori Emporità, on hi ha la línia fronterera? ho dic perquè cada comte comprava, venia, heretava i empenyorava viles i paratges segons les seves necessitats pròpies i, es clar, segons com el comtat d'Empúries podria ocupar més de mitja província de Girona i altres indrets o, segons com, el comtat seria poc menys que una part de l'actual Empordà.

Segueixo defensant que, posats a buscar models antics d'autogestió podríem demanar la tornada a les Polis de l'època classica.

Fuman Txu

Un territori ha de ser el que la seva gent vol que sigui. M’és del tot igual si el territori és més o menys gran, el fet és que no em sento identificat amb l’estat espanyol i cada dia menys amb aquesta Catalunya mancada de sang i d’horitzons. Sóc Castelloní i si tu vols Emporità, això si que ho tinc clar. Aquest sentiment l’avalen segles d’història i segurament d’un tarannà propi. No necessitem a ningú més per regir-nos que nosaltres mateixos, que prou feina tenim. Han de decidir a Barcelona o Madrid on podem construir o no, per on hem de passar o no, què hem de sentir, amb qui ens hem d’identificar? De Castelló a Europa, d’Europa al món.

Si és comtat, comtat, si volem ciutat-estat, ciutat-estat, república, doncs també; autodeterminació, autogestió.

Visca Castelló, i si cal, visca el Comtat d'Empúries (com a referent històric)

Buff, ho veig molt idealitzat i molt poc realista, No em mal interpretis en moltes coses puc estar d'acord però els canvis radicals no existeixen. No em passat d'aquells temps a ara en dos dies i per canviar això tampoc es pot fer en dos dies, ha de ser un canvi progressiu i orientat cap a un objectiu definit, amb molt de suport perque desgasta, pels molts entrebancs que et posaran per dinamitar el cami cap a l'objectiu. Ès una situació complexa però si que val la pena parlar-ne per intentar exposar posicions.
Salut i revolució!!

Sóc d’un país no hi ha cingleres
els rius hi corren plans i sense gorgs
al remot en vinyes i oliveres,
ara, els blats de moro són els forts.

D’ençà, els ulls miren la muntanya
que per guingueta té el Canigó
d’on saltant comalacs s’afanya,
la Tramuntana, cantar llur cançó.

Al dors, la mar rondinant el banya
tot bressolant-ne la llum dels estels
que musiquen cèliques sardanes.

El meu país és un filat d’aranya
sortosament no s’hi fan gratacels
tot i que, ja no hi corren tartanes.

Pere Palau Massot (1992)


Què uns deu passar a aquestes latituds que sovint tenim dues o fins i tot més pàtries. Què té aquesta terra que ens atrapa, que ens cala tan dins. Certament la política catalana ens fa refugiar massa sovint en la nostra primera pàtria, la més íntima aquella que tot i també fer-nos patir no ens en podem allunyar.

No sé si és possible l’autodeterminació del Comtat o de Castelló, però ben segur que la vila no ostenta la categoria que tingué temps enrere i que ja fa massa tems que s’està diluint. Recuperar aquest espai central a l’Empordà o al Comtat només depèn de nosaltres, del nostre treball, tan si estem o no dins la “casa gran”. Les entitats que organitzen la vida social del poble, l’ajuntament que gestiona el municipi, l’oposició que posa el contrapunt, fins i tot la iniciativa privada explica com és el poble i com vol ser. En tots aquests punts ben segur que es pot millorar, només cal prendre les regnes del futur i lluitar pel que volem, cada u amb les seves possibilitats És potser molt utòpic però, què és, sinó els somnis, el que mou el món?

Albert Boadella , 18/10/07 , " ADIOS CATALUÑA ! "