recuperem la memòria històrica

“Durant un temps a Castelló d’Empúries hi havia hagut cinc classes de pagesos. Una d’elles era la que manava terra en arrendament i que possiblement podia tenir també algun tros que li vingués d’herència o que hagués pogut comprar amb els seus estalvis. (...)
Hi havia el gros o mitjà propietari que tenia el seu respectable rem de terra. (...)
Un altre era el jornaler que, a punta de sol o a una hora determinada del matí, amb el cabàs del menjar i la ampolla o botella de vi penjant a l’espatlla acudia diàriament a casa del seu amo el qual li manava la tasca que havia de fer. (...)
Un altra era el mosso de pagès pròpiament dit, que servia en una masia i que vivia a la casa en companyia de l’amo o del masover. (...)
I per fi, el cortaler, el que tenia cura de la masia de la qual era amo o masover. Aquell home que cada dijous agafava la tartana per anar a Figueres a mercat a vendre els ous de les seves gallines, de les quals tenia un gran estol i que generosament havien post al llarg de la setmana. Aquell home que després d’haver fet el mercat i una estona de xerrada a la Rambla figuerenca amb alguns amics, podíeu veure a l’hora del repàs al costat de la seva esposa assegut enfront d’una de les taules de menjador de les més acreditades fondes de la ciutat amb un plat de bona vianda al davant. En acabar feia via al cafè per gaudir de la companyia d’altres cortalers de la rodalia i mentrestant, la seva dona anava de compres per les botigues . en tombar la tarda tornava a enganxar l’animal a la tartana que havia deixat un una quadra pública o particular bon punt havia descarregat els coves d’ous i, amb un bon grapat de diners a la cartera, emprenia el retorn a casa.
Avui però, a mesura que s’ha anat transformant l’agricultura tot això s’ha acabat.(...)
Quant al cortaler, l’evolució del temps ha fet que anés desapareixent de mica en mica així com molts cortals, lloc on havien nascut i s’havien mantingut molts anys tan ells com els seus avantpassats. En el món d’avui, deixant de banda sentimentalismes, en arribar la nit, els cortalers senten quelcom que els empeny a tancar les portes del mas i anar-se’n al poble on es van fer construir una estada. Per tant, moltes d’aquelles cases de camp, resten fredes i solitàries, en contraposició a altres temps en què, per ser habitades per molta gent, tant de la casa com destinada al servei, semblaven un petit poble.”
Josep Augé i Carreras, L’ahir i l’avui del nostres pagesos.

Amb aquests escrits, Josep Augé, posava per escrit els seus records, records també de tota una generació de castellonins. Desgraciadament, igual que va passar amb ell, aquesta generació està desapareixent una part important de l’historia de la vila. Divendres passat llegia a l’HORA NOVA una iniciativa molt important per evitar perdre aquesta memòria. Des de l’Associació de Pagesos i Cortals de Castelló han demanat la col·laboració dels castellonins per recollir les fotografies i documentació que permeti reconstruir la història del cortals de la vila.
Esperem que la iniciativa no s’esvaeixi com tantes d’altres ho han fet anteriorment. La història de Castelló no només són comtes i comtesses, són sobretot gent senzilla , la ent que ha construït el poble que ens hem trobat, els nostres avantpassats la història dels quals no podem deixar perdre. No ens queda massa temps per recuperar-la.

El Tro d’Empúries

Com podríem saber quina mena de material es busca? On s’ha de portar la informació? No sé si tu, tro, tens aquesta informació, potser hi ha algú implicat en aquesta iniciativa que ens pugui informar de com podem col·laborar en aquesta recollida.
Podria ser una bona excusa per estrenar l’espai destinat a les entitats de la vila.