La barra dels que ja no manen II

Salut, castellonins!
Torno a ser aquí. I torno a estar emprenyat per dues raons: per la barra inesgotable i persistent dels que ja no manen i per la dificultat, cada cop més evident, d’escoltar la veu del poble (ja ni cridant ens en sortim...) als comentaris de la web, farcida de bestieses i insults. Crec que un moderador hi faria bona feina.

Però anem a pams, amics.
Tinc la desgràcia que, cada cop que poso tv Roses (o potser caldria dir-ne SanllehíTV?) hi surt l’ex-alcalde pontificant.
Aquesta vegada l’entrevista venia justificada per la publicació del dictamen de la comissió antitransfuguisme pel qual es declarava trànsfuga tot el govern legítim del poble. Això, amics, va revifar l’ex-alcalde i el va empènyer a exigir dignitat i dimissions i a prometre benvolença, penitència per a alguns i el privilegi de parlar amb ell per altres... I què hi he de dir?
D’entrada, que aquell que ha transitat per partits de diversos colors (i que encara no ha acabat perquè ja veureu com tard o d’hora acaba afiliat al club de’n Rodà, que és el cromo que li manca a la col·lecció) no està legitimat d’acusar de transfuguisme a ningú ni molt menys per demanar dimissions. Això ho dic perquè, per si algú se n’havia oblidat, l’ex-alcalde va passar amb - una facilitat digne de cròniques superiors - d’ERC a CIU i d’aquí a tres anys el veureu amb la rosa a la ma. Això és honestedat?... això és criteri, fidelitat i responsabilitat?... si, amics. Per l’ex-alcalde, els seus traspassos a dreta i esquerra són símptoma i exercici de responsabilitat. Els dels altres són transfuguisme. I no hi ha més bròquil que aquest, us ho ben juro.

I és clar, Castelló 2000... tema estrella dels darrer dies. Naturalment, escoltant l’insigne ex-alcalde, de fallida res. Tot està bé i és l’actual govern que se la vol carregar. No obstant, si s’analitza bé el que diu aquest senyor – us garanteixo que n’hi ha prou comparant el que diu amb el que es publica – hi veureu ben fàcilment les contradiccions que desnodreixen la credibilitat dels seus histriònics comunicats pontificals.

Diu el senyor ex-alcalde que l’auditoria que ha posat en descobert el deute – diuen que de 700.00 eurus, que són, en pessetes de les d’abans, més de 116 milions – no és de fiar i que li cal un informe del gerent de Castelló per creure-s’ho. D’entrada, l’empresa que ha fet l’auditoria, si no ho tinc mal entès, Faura Casas, és absolutament de fiar, solvent i de reputació contrastada, mentre que, fins allà on sabem tots, el senyor ex-alcalde ni és economista, ni llicenciat en cap branca tècnica que el faci més de fiar en cap anàlisi d’aquesta mena. Es veu, amics, que ell es pensa que en sap més.
En segon lloc, amics, li cal un informe del responsable de la fallida per creure-s’ho?... El que ens caldria a tots els castellonins és la dimissió d’aquest mal gerent, no pas un informe sense cap valor, un cop comprovada la seva “solvència professional” o, en paraules de la senyora de l’ex-alcalde (mestressa del cortijo de Vila-Sacra) la seva “poca operativitat”

Més. Que l’actual govern el que vol és externalitzar els serveis que venien essent prestats per Castelló 2000.
Doncs, que vulgueu que us digui. Si s’ha de pagar l’IVA i el benefici industrial en el cas que la feina la faci una empresa externa, que es pagui. Amb tal que en 6 anys no s’hagi acumulat un dèficit de més de 100 milions de pessetes – com ha passat amb Castelló 2000 - , potser ens sortirà a compte, no creieu?. Si s’ha demostrat que l’actual model genera unes pèrdues brutals pel poble, la conclusió deu ser que la feina ben feta té un preu... no ho troba, senyor ex-alcalde?

Més. Que l’oposició de l’ajuntament farà costat al comitè d’empresa davant el la diabòlica maniobra del govern, que vol carregar-se Castelló 2000, i que donarà tot el seu suport per defensar els llocs de treball amenaçats.
Pura demagogia, amics. I demagògia no apta per qui es pari a pensar un minut: el senyor ex-alcalde primer es carrega l’empresa portant-la a la fallida i després s’erigeix com el salvador dels treballadors? Però és que s’ha pensat que som uns il·lusos o uns rucs?...

En definitiva, amics, que cada dia que passa hi ha coses que fan més riure. El problema, lector benvolguts, és que la incompetència de molts ens va costar - i ens està costant - moltíssims diners... i moltíssimes mentides. I sobre tot, ens costa la indignació que ens assalta cada vegada que aquest mal gestor, en bona hora foragitat de la trona, obre la boca.

Us juro que tornaré. Visca Castelló!