Entrevista del crit del poble a Daniel Genís i Mas.

• Esculli un personatge històric de Castelló.

o Ponç Hug IV

• Esculli un lloc especial de Castelló. Per què aquest?

o El Palau Macel•li. Des d’allà es pot pensar tot mirant els horts del Rec del Molí i les parets de la catedral. I alhora es pot xerrar francament amb els amics tot bevent unes cerveses.




• Un llibre per regalar i per a qui.

o El llibre de poemes d’en Pere Palau, un autèntic homenot de Castelló, que amb la seva humilitat va realitzar una obra poètica molt recomanable. A voltes d’alta literatura.


• Un disc per a un moment especial.

o La cançó Palabras para Julia, en la versió de Los Suaves. Les paraules de Goytisolo sempre serveixen per tirar endavant quan et trobes cansat i creus que no hi ha manera de seguir.




• Creus que coneixem suficientment la història del nostre poble?

o Josep Pla deia als anys 70 que mai havia conegut un poble amb la memòria històrica tan debolida com Castelló. Avui en dia les coses han canviat, però tampoc molt.




• Què es podria fer per què arribés més a la gent?

o És una pregunta difícil. La història, però també la literatura, l’art i la resta d’humanitats han caigut actualment en un gran descrèdit. Potser caldria fer veure a la gent la seva utilitat pràctica. Aprendre de la història per no cometre en el futur els mateixos errors. Però no és una tasca senzilla.


• Com ens hem d’imaginar el Castelló de l’edat mitjana?

o Com moltes altres viles del Principat. La majoria de dies devia ser una vila de carrers fangosos, transitada per una munió de persones diverses (pagesos, comerciants, algun joglar, etc.). Alguns dies excepcionals, la vila es devia engalanar per rebre algun noble, el comte o, fins i tot, al rei. Llavors també era quan el poble s’endeutava, ja que les festes dels rics eren pagades pels pobres. I és que l’edat mitjana era una societat profundament desigual i insolidària.




• Creus que el festival Terra de Trobadors ho reflecteix prou bé?

o El festival s’ha volgut que es centrés en els aspectes més turístics i comercials, i s’ha anat allunyant cada vegada més dels aspectes culturals. Les xerrades, algunes de les quals han estat protagonitzades per primeres espases, molts cops han passat sense pena ni glòria. I és una llàstima, perquè són una bona manera de voler saber més de la nostra vila.


• Hi trobés a faltar alguna cosa?

o No.


• Com resumiries breument el teu article a la revista “mot so razo”.

o A l’article parlo del comte Ponç Hug IV (o V, depèn de com comptem). El rei Jaume II va voler fer-se amb el comtat d’Empúries, per unir-lo a les possessions de la corona, com ja havia fet amb d’altres comtats. L’enfrontament entre els interessos d’ambdós va dur el rei a acusar el comte de sodomita (és a dir, d’homosexual) i d’aquesta manera, molt a la llarga, es va poder fer amb el comtat.




• Podem considerar aquest episodi com el punt d’inflexió de la història de la vila, si més no en quant a la seva importància política i social?

o No exactament. El comte Pere I, fill de Jaume II, fou un comte estimat i respectat. Fou un important poeta i a la vila s’envoltà d’una cort de joglars i trobadors. A més, també són ben conegudes les seves profecies, que arribaren fins a orelles del papa! Per tant, encara és aviat per parlar de decadència al comtat.


Jaume II


• Com viu aquests fets la població del comtat i més concretament la de Castelló? Arriben a afectar la seva vida quotidiana?

o Segurament la població no es preocupava gaire pels “grans esdeveniments”, i vivia més preocupada per les petites coses de cada dia que de debò l’afectaven: el menjar, els impostos, etc. És només en moments molt determinats que els interessos dels grans i els dels petits coicnideixen.


• Seria possible arribar a resseguir la genealogia de la casa comtal deixada per Ponç Hug V i Ponç Hug VI, i arribar a descobrir els descendents directes de la dinastia emporitana original?

o La casa comtal original es va extingir per falta de descendència, almenys en la seva línia directa. Pel que fa al casal de Barcelona, la segona línia, a la llarga passà com amb la majoria de grans famílies nobles catalanes: durant els segles XVI i XVII, per tal de sobreviure, es van emparentar amb importants cases nobles castellanes. És per això, per exemple, que avui en dia el comte d’Empúries és també el duc de Medinaceli i viu a Andalusia.


• Fent un exercici d’història ficció, com t’imagines el comtat si la casa comtal de Barcelona no hagués pogut fer-se amb el comtat?

o Mmmm... Potser avui en dia el comtat seria una espècies de principat monegasc, o andorrà. Però sembla poc factible. Hauria resultat molt complicat conservar la sobirania durant tants anys rodejats per monarquies tan fortes com la pròpia Corona d’Aragó, Castella o França.


font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comtat_d%27Emp%C3%BAries

• Tenint en compte el passat de la vila, quin paper juga i quin paper hauria de jugar Castelló a la comarca?

o Evidentment, el paper de Castelló en el passat no es correspon al que té avui. De capital comtal i (semi)seu episcopal, Castelló ha passat a ser en importància la segona o tercera vila de la comarca, molt per darrere de la capital, Figueres, antiga ciutat reial que, interessadament, li disputà i li guanyà aquest privilegi.


• Un cop repassat el passat de Castelló, quin creus que serà el seu futur?

o Serà el que els castellonins vulguin. Però esperem que vulguin un futur que no estigui renyit amb el seu passat, i on el soroll de la gent, els centres comercials i els edificis de deu plantes no estigui renyit amb el cant dels nostres vells trobadors.

Iniciem el cicle d'entrevistes al fòrum del crit amb en Daniel Genís i Mas; li agraïm que hagi participat. Esperem suggerències, propostes d'entrevista, etc.