què està passant?

Que hi ha algú? On sou? Que fa falta sang i fetge perquè la gent participi? No està passant res a la vila que mereixi una mica de debat o algun comentari? Si seguim amb aquesta apatia veig difícil que el crit pugui sortir de la quarantena, i seria molt trist que desaprofitéssim aquesta oportunitat que tenim de tenir un espai on debatre lliurement del que vulguem. Durant les passades eleccions municipal es preguntava als alcaldables si existia un tarannà propi de Castelló, potser si que existeix i no és precisament gaire afalagador. Ens exaltem, ens discutim com a feres si hi ha un enrenou muntat, ens bolquem amb qualsevol cosa que ja estigui feta, i en canvi som incapaços de començar res, som molt savis, tot ho sabem, de tot hi entenem, però estem negats per obrir o participar en un debat seriós i constructiu.
Potser la decisió de desbloquejar el blog pertany a l’administració del crit, però la responsabilitat de que funcioni depèn de tots nosaltres, la feina d’omplir-ho de contingut també és cosa nostra.
Segurament, si el crit no surt de la convalescència i acaba morint, hi haurà qui se’n alegrarà, molts savis criticaran la seva gestió amb la convicció de qui se sent convençut de poder-ho fer millor...; el fet és que a Castelló, ens deixarem perdre un cop més una bona proposta. Si ens allunyem de la política no serem mai capaços de modificar-la. Ens queixarem a les tertúlies de bar, als àpats de família, criticarem les inversions insòlites de la casa gran, la programació de les festes, la ordenació del municipi ... però no hi podrem fer res, i al final ens lamentarem de no tenir un espai on intercanviar idees, on fer sentir la nostra veu conjuntament per fer-la més forta.
Està a les nostres mans, hem de ser nosaltres els que esperonem a l’administració del blog i no ells els que ens ho donin tot mastegat, de la mateixa manera que hem de ser nosaltres els que hem decidir cap on va el municipi, i no que faci i desfaci l’equip de govern sense cap mena de control ciutadà, ells no deixen de ser els nostres representants i no pas els amos de la vila.